Per frenar l'emergència climàtica que viu el planeta cal un canvi del model energètic i una aposta per les energies renovables de forma decidida. El problema és que per obtenir aquesta energia verda calen noves plantes i, en definitiva, més espai. Això pot comportar un impacte en el territori que alguns no estan disposats a pagar.
Amb l'objectiu d'abordar aquest debat, el seminari Paisatges Salvats de la Universitat de Girona (UdG), SOS Costa Brava i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han organitzat una sortida aquest dissabte al matí per diversos punts on es projecten plantes eòliques on hi han participat mig centenar de persones.
La primera parada ha estat al cor de l'Albera, a Cantallops (Alt Empordà). En aquest punt, el portaveu de la plataforma Albera Lliure de Molins (ALLIMO) ha posat de manifest el patrimoni natural i cultural que hi ha en aquest massís. A més, Carles Mestre, ha explicat que part d'aquest patrimoni "no està protegit" i això genera una indefensió per la zona.
Ara, veu amenaçat part del territori amb diversos projectes de parcs eòlics en aquest massís que podrien destruir alguns dels estanys o canals d'aigua construïts durant el segle XVIII amb pedra seca. Mestre creu que l'Albera no ha de tenir cap molí de vent pel valor paisatgístic que té, "que és comparable al Montgrí" però sense ser declarat parc natural. De fet, el portaveu de l'ALLIMO qüestiona que si bé "al Cap de Creus ningú es planteja posar-hi cap molí" perquè han de poder-ho fer a l'Albera.
Més enllà de l'impacte visual dels molins, els membres d'aquesta plataforma estan preocupats per les destrosses que poden ocasionar els molins al territori amb la construcció de noves pistes i camins forestals. En aquest sentit, el membre dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Edgar Nebot, ha destacat que des del cos sempre treballen per intentar "integrar al màxim" els camins que s'han de construir amb la xarxa de camins que ja existeix per la prevenció d'incendis.
Els participants d'aquesta visita també han plantejat quina alternativa possible hi ha si no es construeix cap parc eòlic en aquesta zona a l'hora de convertir-se autosuficients energèticament i de forma descarbonitzada. En aquest sentit, el professor de Geologia de la UdG i impulsor del seminari, Sergi Nuss, ha recordat que ara "cal decidir com assumim l'impacte corresponent" de les noves plantes renovables.
Per això el seminari ha plantejat "un diàleg entre la urgència de canviar el model energètic i el respecte i la integració de les idees dels veïns afectats".
Un altre dels projectes polèmics a la zona i que ha estat un punt de la visita és la construcció del macroparc eòlic al golf de Roses. Els participants del seminari han fet parada al Museu de la Sal de l'Escala per assistir a un debat sobre aquesta infraestructura. Els promotors del parc i la plataforma contrària han exposat una vegada més els seus arguments a favor i en contra de la instal·lació del parc eòlic marí.
La visita ha fet la última parada a Rupià (Baix Empordà) on han pogut conèixer el funcionament d'una comunitat energètica. En aquest sentit, Sergi Nuss ha posat d'exemple aquestes produccions com a una sortida viable sense un elevat cost ambiental. Malgrat tot, Nuss ha recordat que "amb microparcs i plaques solars no es resoldrà tota la quantitat d'energia que necessitem".
