Ferides obertes mig any després del gran incendi de l'Empordà

Un cop les flames van deixar pas a les centres, una onada de solidaritat amb l'Alt Empordà es va desplegar arreu del país. A través de la campanya #focempordà es van recollir 71.801,36 euros que s'han canalitzat a través del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, encarregat de distribuir els diners en diversos projectes.

A hores d'ara, el consell comarcal ja ha engegat totes les actuacions previstes i només falta atorgar la línia d'ajuts de gairebé 45.000 euros que serviran per finançar 17 projectes que preveuen reconvertir boscos en pastures o conreus que frenin l'avanç de les flames en cas d'incendis. Aquestes actuacions se centren en incentivar pastures i la utilització de ramat per a la neteja de zones forestals, incentivar boscos de sureres i espècies més pròpies de la comarca o incentivar el conreu de l'olivera i la vinya pel seu valor afegit en la prevenció d'incendis.

A banda d'això, els diners s'ha utilitzat per netejar boscos i ajudar els propietaris que no tenien cap assegurança o cap altra possibilitat d'ajut. Una de les actuacions ha estat contractar un tècnic forestal que ha ajudat 188 propietaris a valorar l'estat dels seus boscos i veure quins arbres calia talar i quins no.

Ajudes que passen de llarg

Alguns dels propietaris més afectats pel gran incendi que va començar el 22 de juliol passat i va cremar més de 13.000 hectàrees asseguren que, en els seus casos, les ajudes han passat de llarg.

Un dels rostres de la tragèdia durant els dies d'incendi va ser el d'Antonio Herder, el propietari del càmping 'Les Pedres' de Capmany. Les flames van calcinar tots els bungalous que tenia i van arrasar el 90% del càmping. Sis mesos després, Herder detalla que continua endavant "com es pot" i que afortunadament tenia una assegurança privada que l'ha ajudat a anar remuntant el negoci. Segons Herder, només amb els bungalous es van cremar més d'1,5 MEUR (milions d'euros).

"La gent ha marxat i està costant molt que torni", ha afirmat Herder que exposa que o les coses milloren a curt termini o s'haurà de plantejar inclús tancar el negoci. Ara per ara només tenen un dels bungalous ocupat i han anat reposant els mòduls cremats amb d'altres de segona mà. "L'entorn es va recuperant ràpidament, esperem que les coses millorin", ha detallat Herder que assegura no haver rebut "ni un euro" d'ajuda fora de l'assegurança que tenia contractada.

Un altre dels damnificats va ser en David Coll, un ramader de Biure que va perdre bona part el seu ramat atrapat pel foc mentre pasturava. El seu pare, Joan Coll, ha assegurat que totes les ajudes que ha rebut han estat a títol individual, com ara persones que li han regalat algun cap de bestiar o que li han perdonat alguna quota de lloguer d'algun terreny.

"Nosaltres teníem clar que mentre poséssim la mà i terra i cremés, tot serien promeses, però quan la terra fos freda, tot hauria passat", ha afirmat Coll que detalla que "efectivament, així ha estat". En l'incendi van perdre 500 ovelles d'un ramat de 900 i l'assegurança no ha cobert les pèrdues. "No hem tingut el bestiar disponible per Nadal, quan més negoci es fa", ha afirmat Coll que detalla que el seu fill ni tan sols ha pogut comprar més ovelles per poder completar de nou el ramat.

El turisme rural, recupera la normalitat

A la zona que va quedar afectada pel foc hi ha unes cinc cases de turisme rural. Segons l'Associació Turisme Rural de Girona, les setmanes posteriors al foc sí es van donar cancel·lacions però ara, sis mesos més tard, la situació s'ha normalitzat i els clients continuen fent reserves.

En Xavier Rodà fa sis anys que regent Can Llobet, a Capmany, i recorda que fins al setembre van patir anulacions, especialment d'estrangers espantats per les notícies del foc, però que ara s'ha recuperat el nivell de reserves. "A banda de la davallada de clients que pugui venir provocada per la crisi, de l'incendi la gent ja no se'n recorda i continuen venint", ha explicat.

No obstant això, Rodà lamenta que no s'han fet actuacions per recuperar l'entorn. Concretament, a Capmany assegura que es van cremar totes les senyalitzacions per fer senderisme o BTT i també les rutes megalítiques i que ja no poden oferir aquest atractiu turístic als visitants. "Estaria bé que abans de l'estiu això s'hagués recuperat però ens consta que les ajudes per això encara no han arribat", ha manifestat.

Desperfectes municipals

Els ajuntaments afectats pel foc van quantificar en més d'1,5 MEUR les pèrdues municipals. Mig any més tard, hi ha casos com el consistori de Capmany -que va quantificar els danys en 20.000 euros- que encara no ha cobrat ni un euro. "Estem a l'espera de saber si tindrem diners perquè hi ha obres que no les podem afrontar sols", ha manifestat l'alcalde, Jesús Figa.

Portbou, la ratera

A banda del foc originat a la Jonquera, aquell mateix 22 de juliol es va declarar un altre incendi a Portbou, just quan s'havia desviat tot el trànsit de l'AP-7 i l'N-II cap a aquest municipi. En aquest incendi van morir dues persones d'una mateixa família quan van saltar del penya-segat abans fugint de les flames.

Ja llavors, l'alcalde, Josep Lluís Sales, va exigir millores a la N-260, una carretera estreta i plena de revolts que connecta amb França que es va convertir en una autèntica ratera quan va quedar col·lapsada.

Mig any més tard, l'alcalde assegura que "ha vingut molta gent a mirar-s'ho" però que encara no s'ha posat fil a l'agulla. "Està tot igual i no vull esperar a què torni a passar un altre cas així perquè tornem a parlar de què cal millorar la carretera", ha advertit. L'alcalde també exigeix que si es torna a desviar el trànsit pel seu municipi hi hagi com a mínim dues o tres patrulles de Mossos d'Esquadra encarregades de gestionar el trànsit i "limitar" el pas de rulots, autocars i camions.