Els autors teatrals Joel Joan i Héctor Claramunt estrenaran al Festival Temporada Alta la comèdia a quatre mans 'El gran comediant', que es podrà veure al Teatre Municipal de Girona a partir de divendres. Els creadors d''Escape Room' i 'El pare de la núvia' proposen una història d'èxit i fracàs, d'egos, enveges, rivalitats i discursos motivadors. L'obra teatral planteja una competició entre amics que arribarà a ser literalment una qüestió de vida o mort. Els protagonistes són en Llorenç, actor famós i diví, i l'Ernest, que ha arribat als 50 anys i no ha acabat mai de sortir-se'n. A punt de tirar la tovallola, rep l'ajuda d'un dels millors coach d'autoajuda i les coses comencen a canviar.
L'obra està dirigida per Joan i interpretada per Joel Joan, Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso i Eduard Muntada. A l'espectacle, en Llorenç i l'Ernest són dos grans amics de tota la vida i tots dos van decidir fa molt temps que volien ser actors, però han tingut carreres desiguals. Mentre que en Llorenç fa temps que ha vist com la seva fama creixia (igual com el seu ego) fins a convertir-se en tot un divo del teatre català, l'Ernest no ha acabat mai de sortir-se'n.
Quan, als 50 anys, l'Ernest decideix tirar la tovallola, en Llorenç li etziba un discurs motivador digne dels millors coach d'autoajuda del món, tot i que secretament el compadeix i creu que realment faria bé d'abandonar. El que en Llorenç no podia preveure és que, contra tot pronòstic, el seu discurs motivador sembla que realment ha calat i l'Ernest fa un gir radical a la seva vida.
De sobte, les coses comencen a anar-li molt bé, en tots els sentits, molt millor del que en Llorenç pot suportar. La compassió pel seu amic de l'ànima es transforma en una gelosia incontrolable i, a partir d'aquell moment, en Llorenç farà tot el que pugui per sabotejar l'èxit del seu gran amic.
Un sentit de l'humor "punyent"
Joan i Claramunt han defensat que aquesta peça "no té res a veure" amb 'Escape Room' i 'El pare de la núvia', tot i que al darrere hi ha el seu sentit de l'humor "punyent", àcid i corrosiu, que vol riure dels més poderosos d'una manera "cafre i roent", ha descrit Joan. L'actor ha defensat la necessitat de fer humor sobre les coses que "couen una mica" als humans i els fan "sentir en fals". Ha reivindicat el teatre que explora allò que són les persones i allò que els agradaria ser, en el límit de les mentides de les quals tothom "s'autoconvenç per continuar endavant".
Per al director, l'obra ha quedat "una mica anglesa" perquè parla de l'alta societat, on el protagonista és un "divo absolut" de l'escena catalana. Al seu gran amic de l'ànima, l'Ernest, les coses mai li han acabat d'anar del tot bé, i aquest argument serveix els autors per explorar els límits de l'èxit i el fracàs, i de com aquest afecta les relacions, "i com hi ha coses que afloren i hi ha coses que no tenies previst sentir-les".
Així, ha reconegut que si bé l'amistat la té tothom integrada i "és fantàstica", si les coses li comencen a anar molt més bé a un amic i aquest comença a ser molt més ric i famós que un mateix, sobretot en el cas de "grans divos", l'amistat comença una mica a "flaquejar" i a no ser tan pura. En aquest terreny, la missió de Joan és representar "coses terriblement humanes com pot ser la gelosia", un sentiment universal.
La professió d'actor, "frustrant"
Els actors estan en la seva cinquantena, una edat que per a Joan és una mena de "topall" pel que fa al compliment de somnis, i això és especialment destacat en el cas dels actors. Per a Joan, la professió d'actor és molt frustrant i és igual el que un actor hagi fet abans perquè el proper espectacle sempre cal guanyar-se'l a base de càstings. "I a cada càsting sentir la frustració és una cosa que crema molt a la persona", ha considerat.
En aquest sentit, Joan ha afegit que això també succeeix ja des de l'Institut del Teatre on el professor decideix qui serà el protagonista i qui no en un taller, tot generant "malestar i gelosia". Ara bé, per a Claramunt tothom es pot sentir identificat amb aquest sentiment perquè en els grups d'amics sempre hi ha a qui li va millor i té sort amb els diners o amb els amors. "Hi ha aquesta esquizofrènia entre alegrar-te pels altres i no", ha dit.
D'aquesta manera, l'objectiu dels creadors és dir als espectadors: "No ets tan perfecte com sembles", ha detallat Joan. Per a Claramunt, un mateix sempre és el seu pitjor enemic i cal combatre l'ego des de dins, de forma que l'espectador veurà coses que no són agradables de reconèixer sobre un mateix. A més, el càsting seleccionat coincideix "una mica" amb el d''El Nom', de manera que l'obra compta amb "actorassos" que tenen molta veritat amb "molta gràcia", ha precisat Joan.
Sobre el seu aspecte físic, Joan ha dit que encarna un "divo passat de moda" perquè el públic identifiqui clarament els rols dels personatges a través del seu aspecte físic. "Pensem que l'espectador gaudeix molt de reconèixer el prototip amb el qual jugarà", ha apuntat.
Amb 200.000 espectadors a 'Escape Room' i 100.000 a 'El pare de la núvia', Claramunt ha considerat que la clau de l'èxit és pensar molt en l'espectador. "Ens importa molt que s'ho passi bé i que senti que estem treballant per ell i no tant pensar en el nostre prestigi o la nostra autoria", ha afirmat Claramunt. Per la seva banda, Joan ha defensat que el teatre, malgrat Netflix i la crisi del cinema, segueix estant ple perquè l'espectador sap que tot allò està fet per ell i que cada funció és diferent, com el concert d'un directe.
El director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha defensat la presència de la comèdia al certamen i ha avançat que l'espectacle girarà per Catalunya, Mallorca i València i que al desembre serà al Teatre Goya en una temporada "segur que llarguíssima".
