El president de Caixa Girona ha sortit al pas de les especulacions que es fan sobre el futur de l'entitat, un cop el Consell d'Administració va acordar dimarts desvincular-se de la fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Manel Serra ha assegurat que 'el sentit profund de l'acord és el de manifestar la voluntat que Caixa Girona faci via sola, com havia fet fins ara'.
De fet, un dels motius que va fer decantar la balança durant la votació és el fet que, amb la integració, l'entitat gironina perdria la identitat territorial i l'empenta econòmica. 'A la valoració exposada per tots els consellers l'opinió majoritària va ser que Caixa Girona tenia vida sola, i que valia la pena provar-ho', ha indicat el president. De fet, d'ençà que es va posar en marxa el procés de fusió, ara ja fa uns mesos, diverses veus ja havien exposat dubtes sobre la integració. Entre les més reticents es trobava el president de la Diputació, Enric Vilert, tot i que també havien alertat del risc les patronals Pimec i Foeg o l'anterior president de l'entitat, Arcadi Calzada.
Manel Serra ha precisat que, tant bon punt es va donar per acabat el Consell d'Administració, la decisió es va transmetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), al Banc d'Espanya, al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat i a la resta de les tres caixes comarcals. El president ha volgut ressaltar que, de la decisió d'anar sols, se'n desprenen dues conseqüències 'immediates'; la primera, referent al futur i la segona, a la plantilla de l'entitat.
Pla de negoci
En referència al futur, Manel Serra ja ha indicat que ha encomanat a la direcció l'elaboració d'un pla de negoci 'de reforç de l'estructura a curt, mitjà i llarg termini', que garanteixi la pervivència de Caixa Girona en l'entorn actual de crisi econòmica. El document, que s'enllestirà i es tindrà sobre la taula 'tant aviat com sigui possible' recollirà 'les previsions, les magnituds i les estratègies que Caixa Girona haurà d'adoptar' de cara al futur, tant immediat com llunyà. 'Si pot ser, fins a cent anys vista, amb la voluntat que sigui més gran i més forta', ha precisat el president.
En referència a la plantilla, Serra –que aquest migdia s'ha reunit amb els treballadors a la seu de l'entitat- ha demanat al personal 'un esforç considerable de professionalitat' de cara als propers mesos. 'Tenim molt bons jugadors, i ara es tracta que juguin en la direcció determinada', ha precisat el president. Manel Serra ha dit que 'tota la plantilla està entusiasmada', segons ha pogut copsar durant l'assemblea amb els treballadors, i ha indicat que 'el treball de cadascú compta, sense o amb projecte de fusió'. En aquest sentit, el president de Caixa Girona ha conclòs: 'Aquest esforç i un plus de generositat farà possible que Caixa Girona tingui una llarga vida sola'.
El president de l'entitat gironina també s'ha referit- tot i que de passada- al fet que el context que imperava a finals del 2009, on semblava que la majoria de caixes estatals entrarien en processos de fusió, ha canviat. 'És possible que Caixa Girona vagi sola, tot i el cert sentiment que hi havia de què calia que les caixes es fusionessin', ha afirmat. Per últim, Serra ha conclòs que 'l'esforç dels treballadors i el pla de negoci faran viable que l'entitat vagi sola'.
De fet, un dels motius que va fer decantar la balança durant la votació és el fet que, amb la integració, l'entitat gironina perdria la identitat territorial i l'empenta econòmica. 'A la valoració exposada per tots els consellers l'opinió majoritària va ser que Caixa Girona tenia vida sola, i que valia la pena provar-ho', ha indicat el president. De fet, d'ençà que es va posar en marxa el procés de fusió, ara ja fa uns mesos, diverses veus ja havien exposat dubtes sobre la integració. Entre les més reticents es trobava el president de la Diputació, Enric Vilert, tot i que també havien alertat del risc les patronals Pimec i Foeg o l'anterior president de l'entitat, Arcadi Calzada.
Manel Serra ha precisat que, tant bon punt es va donar per acabat el Consell d'Administració, la decisió es va transmetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), al Banc d'Espanya, al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat i a la resta de les tres caixes comarcals. El president ha volgut ressaltar que, de la decisió d'anar sols, se'n desprenen dues conseqüències 'immediates'; la primera, referent al futur i la segona, a la plantilla de l'entitat.
Pla de negoci
En referència al futur, Manel Serra ja ha indicat que ha encomanat a la direcció l'elaboració d'un pla de negoci 'de reforç de l'estructura a curt, mitjà i llarg termini', que garanteixi la pervivència de Caixa Girona en l'entorn actual de crisi econòmica. El document, que s'enllestirà i es tindrà sobre la taula 'tant aviat com sigui possible' recollirà 'les previsions, les magnituds i les estratègies que Caixa Girona haurà d'adoptar' de cara al futur, tant immediat com llunyà. 'Si pot ser, fins a cent anys vista, amb la voluntat que sigui més gran i més forta', ha precisat el president.
En referència a la plantilla, Serra –que aquest migdia s'ha reunit amb els treballadors a la seu de l'entitat- ha demanat al personal 'un esforç considerable de professionalitat' de cara als propers mesos. 'Tenim molt bons jugadors, i ara es tracta que juguin en la direcció determinada', ha precisat el president. Manel Serra ha dit que 'tota la plantilla està entusiasmada', segons ha pogut copsar durant l'assemblea amb els treballadors, i ha indicat que 'el treball de cadascú compta, sense o amb projecte de fusió'. En aquest sentit, el president de Caixa Girona ha conclòs: 'Aquest esforç i un plus de generositat farà possible que Caixa Girona tingui una llarga vida sola'.
El president de l'entitat gironina també s'ha referit- tot i que de passada- al fet que el context que imperava a finals del 2009, on semblava que la majoria de caixes estatals entrarien en processos de fusió, ha canviat. 'És possible que Caixa Girona vagi sola, tot i el cert sentiment que hi havia de què calia que les caixes es fusionessin', ha afirmat. Per últim, Serra ha conclòs que 'l'esforç dels treballadors i el pla de negoci faran viable que l'entitat vagi sola'.
