Tot just una setmana després que hagi començat el curs escolar, el sindicat n'ha fet una valoració i l'ha qualificat com un autèntic "calvari" per culpa de les retallades i molt especialment de l'aplicació del reial decret impulsat des del Ministeri d'Educació sobre modificació de ràtios i condicions de treball del professorat. Aquesta modificació ha comportat un augment de l'alumnat per aula, docents amb més hores de treball i "molt pitjor pagats", segons paraules del portaveu d'aquest sindicat, Xavier Díez, que ha previst un augment de les baixes laborals per la "pressió" a què estaran sotmesos els professionals.
Han denunciat molt especialment la situació "precària" que viu bona part del professorat que fa substitucions, especialment la d'aquells que tenen jornades reduïdes. Una altra de les dificultats és que si abans hi havia contractes de tres tipologies -del 100% de la jornada, del 66% i del 50%- ara n'hi ha fins a deu tipus, que van des del 33% de la jornada fins al 86%. Això genera una gran "confusió" entre el personal i la direcció dels centres. Amb aquests tipus de contractes, calculen que hi ha més d'un miler de mestres gironins amb unes condicions laborals "precàries", ja que a banda de treballar menys hores també veuran com se'ls redueixen els drets en no fer jornada completa.
Entre les situacions que els preocupen, hi ha la de més de 400 professors substituts que cobraran 500 euros al mes per treballar durant cinc dies durant un terç de jornada. El que passarà, segons el sindicat, és que "quan vegi que no li arribin els diners, estaran de baixa". I és que pel president de la Junta de Personal Docent a Girona, Xicu Saló, es trobaran que no tindran prou diners per desplaçar-se fins al centre. I això, afegeix, és la situació d'aquells que han tingut la sort, "la mala sort" matisa, de ser cridats, mentre hi ha un 20% de personal format a la demarcació que fins ara feia substitucions i que ha passat a cobrar de l'atur.
Menys mestres que els que reconeix Ensenyament
El que marca aquest curs és l'augment de l'alumnat enfront de la reducció de mestres. Segons dades d'USTEC-STEs, les xifres oficials del Departament d'Ensenyament que xifraven en 248 mestres menys a la demarcació no encaixen amb els 559 docents que calculen que hi haurà respecte el curs passat.
A banda d'això, també han denunciat fórmules que el departament ha aplicat per reduir la despesa, com és que les 6 excedències que es van demanar des del curs passat i que des de llavors Ensenyament coneixia s'han ofert amb contractes de fins al 30 de juny, en comptes de cobrir tot un any com es feia amb aquestes places.
Més absentisme per no poder pagar el menjador
Les dificultats econòmiques per les que passen algunes famílies ha fet augmentar l'absentisme escolar a la tarda en no poder fer front als preus del menjador escolar i en alguns casos més extrems s'ha vist com alguns nens van a escola "mal alimentats". Un fet que preocupa a USTEC-STEs, que defensa un canvi en la gestió del servei de menjador perquè l'actual és "poc transparent" en alguns casos i amb preus "abusius" per culpa, diuen, del marge de benefici que s'emporten les empreses que ofereixen el servei.
Davant això, proposen com alternativa que la gestió vagi a càrrec d'Ensenyament i de les mateixes AMPA, i proposen que s'hi destinin els 2 MEUR que la Generalitat paga a les "escoles d'elit" que fan "segregació" dels nens en funció del sexe. "Creiem que el servei de menjador no ha de ser un negoci i que no hi hagi benefici empresarial", afirma el portaveu del sindicat a Girona.
Errors amb el sistema telemàtic de nomenaments
Aquest curs no hi ha hagut errades informàtiques amb el programa, tal com va passar el curs passat amb un grup "fantasma" que es va quedar sense assignació de plaça. Tot i això, hi ha algun algunes anomalies, com ara l'adjudicació de dues persones per una mateixa plaça, el nomenament de personal amb especialitzacions incorrectes o fins i tot el nomenament d'un lloc que no existia. Un fet que demostra, segons el sindicat, que cal afinar més el programa informàtic o recuperar els nomenaments presencials.
Pendents dels resultats de la intensiva
En relació a la implantació de la jornada intensiva a un total de 53 centres de la demarcació, el 75,71%, d'entrada ho veuen positiu i anuncien que a principis de l'any que ve donaran a conèixer els resultats d'un estudi sobre aquesta experiència.
Per contra, no valoren tan positivament els exàmens de recuperació del mes de setembre, en considerar que els centres ho han hagut d'assumir amb menys mitjans i de forma improvisada. Els centres també han vist com s'interferia amb la planificació del nou curs perquè no sabien quants estudiants acabarien superant de curs. Ara bé, també reconeixen que és una bona mesura si serveix per fer passar de curs a alguns alumnes que anaven endarrerits, encara que la xifra sigui poc significativa.
Finalment, han demanat "valentia" a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, perquè es "planti" i no apliqui la normativa de modificació de ràtios i condicions laborals impulsada pel ministre José Ignacio Wert.
Rèplica d'Ensenyament
Ensenyament critica que el sindicat USTEC-STEs faci "demagògia" amb els horaris dels mestres substituts. El director del Departament a Girona, Albert Bayot, ha assegurat que no han imposat horaris a cap mestre. Segons Bayot, les substitucions d'un terç de jornada fa anys que funcionen i és cada mestre qui diu si estaria disposat a acceptar-la o no. "Quan algú té un contracte d'un terç de jornada se li paga el terç de jornada, no es pot dir que tinguem gent precaritzada", ha criticat Bayot. Segons el sindicat hi ha 400 mestres substituts de les comarques gironines que tenen aquest horari i, per tant, cobren menys de 500 euros. "No hi ha ni una coma de rebaixa respecte a l'any passat", ha assegurat.
Han denunciat molt especialment la situació "precària" que viu bona part del professorat que fa substitucions, especialment la d'aquells que tenen jornades reduïdes. Una altra de les dificultats és que si abans hi havia contractes de tres tipologies -del 100% de la jornada, del 66% i del 50%- ara n'hi ha fins a deu tipus, que van des del 33% de la jornada fins al 86%. Això genera una gran "confusió" entre el personal i la direcció dels centres. Amb aquests tipus de contractes, calculen que hi ha més d'un miler de mestres gironins amb unes condicions laborals "precàries", ja que a banda de treballar menys hores també veuran com se'ls redueixen els drets en no fer jornada completa.
Entre les situacions que els preocupen, hi ha la de més de 400 professors substituts que cobraran 500 euros al mes per treballar durant cinc dies durant un terç de jornada. El que passarà, segons el sindicat, és que "quan vegi que no li arribin els diners, estaran de baixa". I és que pel president de la Junta de Personal Docent a Girona, Xicu Saló, es trobaran que no tindran prou diners per desplaçar-se fins al centre. I això, afegeix, és la situació d'aquells que han tingut la sort, "la mala sort" matisa, de ser cridats, mentre hi ha un 20% de personal format a la demarcació que fins ara feia substitucions i que ha passat a cobrar de l'atur.
Menys mestres que els que reconeix Ensenyament
El que marca aquest curs és l'augment de l'alumnat enfront de la reducció de mestres. Segons dades d'USTEC-STEs, les xifres oficials del Departament d'Ensenyament que xifraven en 248 mestres menys a la demarcació no encaixen amb els 559 docents que calculen que hi haurà respecte el curs passat.
A banda d'això, també han denunciat fórmules que el departament ha aplicat per reduir la despesa, com és que les 6 excedències que es van demanar des del curs passat i que des de llavors Ensenyament coneixia s'han ofert amb contractes de fins al 30 de juny, en comptes de cobrir tot un any com es feia amb aquestes places.
Més absentisme per no poder pagar el menjador
Les dificultats econòmiques per les que passen algunes famílies ha fet augmentar l'absentisme escolar a la tarda en no poder fer front als preus del menjador escolar i en alguns casos més extrems s'ha vist com alguns nens van a escola "mal alimentats". Un fet que preocupa a USTEC-STEs, que defensa un canvi en la gestió del servei de menjador perquè l'actual és "poc transparent" en alguns casos i amb preus "abusius" per culpa, diuen, del marge de benefici que s'emporten les empreses que ofereixen el servei.
Davant això, proposen com alternativa que la gestió vagi a càrrec d'Ensenyament i de les mateixes AMPA, i proposen que s'hi destinin els 2 MEUR que la Generalitat paga a les "escoles d'elit" que fan "segregació" dels nens en funció del sexe. "Creiem que el servei de menjador no ha de ser un negoci i que no hi hagi benefici empresarial", afirma el portaveu del sindicat a Girona.
Errors amb el sistema telemàtic de nomenaments
Aquest curs no hi ha hagut errades informàtiques amb el programa, tal com va passar el curs passat amb un grup "fantasma" que es va quedar sense assignació de plaça. Tot i això, hi ha algun algunes anomalies, com ara l'adjudicació de dues persones per una mateixa plaça, el nomenament de personal amb especialitzacions incorrectes o fins i tot el nomenament d'un lloc que no existia. Un fet que demostra, segons el sindicat, que cal afinar més el programa informàtic o recuperar els nomenaments presencials.
Pendents dels resultats de la intensiva
En relació a la implantació de la jornada intensiva a un total de 53 centres de la demarcació, el 75,71%, d'entrada ho veuen positiu i anuncien que a principis de l'any que ve donaran a conèixer els resultats d'un estudi sobre aquesta experiència.
Per contra, no valoren tan positivament els exàmens de recuperació del mes de setembre, en considerar que els centres ho han hagut d'assumir amb menys mitjans i de forma improvisada. Els centres també han vist com s'interferia amb la planificació del nou curs perquè no sabien quants estudiants acabarien superant de curs. Ara bé, també reconeixen que és una bona mesura si serveix per fer passar de curs a alguns alumnes que anaven endarrerits, encara que la xifra sigui poc significativa.
Finalment, han demanat "valentia" a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, perquè es "planti" i no apliqui la normativa de modificació de ràtios i condicions laborals impulsada pel ministre José Ignacio Wert.
Rèplica d'Ensenyament
Ensenyament critica que el sindicat USTEC-STEs faci "demagògia" amb els horaris dels mestres substituts. El director del Departament a Girona, Albert Bayot, ha assegurat que no han imposat horaris a cap mestre. Segons Bayot, les substitucions d'un terç de jornada fa anys que funcionen i és cada mestre qui diu si estaria disposat a acceptar-la o no. "Quan algú té un contracte d'un terç de jornada se li paga el terç de jornada, no es pot dir que tinguem gent precaritzada", ha criticat Bayot. Segons el sindicat hi ha 400 mestres substituts de les comarques gironines que tenen aquest horari i, per tant, cobren menys de 500 euros. "No hi ha ni una coma de rebaixa respecte a l'any passat", ha assegurat.
