El Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme (SVSS) que coordina Protecció Civil de l’Ajuntament de Blanes ha augmentat el nivell de cobertura a les platges que hi ha a la població.
Des d’avui, hi ha un total de 25 socorristes aquàtics distribuïts en torns diaris que cobreixen les tres principals zones de bany de la vila: Cala Bona (Cala Sant Francesc), la platja de Blanes Centre i la Platja de S’Abanell, la més extensa de totes tres. En total, són tres quilòmetres de platja on hi treballaran de dos quarts d'onze del matí fins a les set del vespre.
El servei es va posar en marxa el passat 20 de juny amb un total de 16 socorristes aquàtics, i ara s’ha incrementat fins als 25. Coincidint amb l’inici de la temporada alta també s’ha incrementat la dotació material per efectuar el servei, amb la instal·lació de set torres i cadires de vigilància: quatre d’aquests elements estan situats a la Platja de S’Abanell, dues altres a la platja de Blanes Centre i una a Cala Bona. Fins ara, els socorristes aquàtics patrullaven a peu de manera continuada al llarg de les platges.
El Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Blanes, sota comandament directe del cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, compta amb tres bases en cadascuna de les tres zones de bany. Tant a Cala Bona com a la platja de Blanes Centre hi ha un Lloc de Socors de construcció: un a tocar del camí de ronda que enllaça amb la banda sud del litoral, i l’altra a tocar del Club de Vela Blanes, respectivament.
La tercera base operativa de suport està situada a la Platja de S’Abanell –a tocar de la Plaça Mare de Déu del Vilar d’Els Pins- i es tracta d’una estructura retràctil que es desplega cada dia. Es va haver d’implementar arran que un violent temporal de llevant de fa uns quants anys va endur-se part de l’antiga construcció que allotjava el Lloc de Socors.
Una temporada marcada per la covid-19
El servei d’aquest estiu, a diferència dels darrers anys, ha hagut de modificar substancialment el modus operandi dels socorristes aquàtics. La situació sobrevinguda ha fet canviar tots els protocols d’actuació, tant per protegir a l’usuari com al propi socorrista quan duu a terme la seva feina.
Per això, s’han implementat diversos protocols que cal seguir escrupolosament. A tall d’exemple, els socorristes han de dur posada pràcticament durant tot el servei la mascareta quirúrgica, i han d’anar pujant de grau de protecció en funció de les actuacions: mascareta FFP2, pantalla protectora i canviar-ho per unes ulleres de bussejar si han de fer intervencions a l’aigua.
Aquest Equip de Protecció Individual (EPI) inclou la possibilitat d’haver d’utilitzar dobles guants, o inclús un ‘bus’, una protecció per a tot el cos d’una sola peça i d’un sol ús que aïlla al socorrista de les persones a qui ha de fer el tractament. Tots aquests canvis han requerit una formació prèvia encara més exhaustiva que la d’anys anteriors.
