L'extensió dels camps de conreu gironins i la dispersió de les explotacions fa que, sobretot quan arriba l'època de collita, es puguin convertir en terreny abonat per als lladres. Segons explica el cap de la Regió Policial, el comissari Joaquim Belenguer, el tipus de delinqüent que hi actua sol ser "gent que viu en precari, i que cada nit surten a veure què arrepleguen".
El botí és divers: des d'endur-se part de la collita (fruita o hortalisses) fins a les bombes de reg, passant per les petites eines i canals de metall -que després es venen a pes al mercat negre. "No es tracta de gent organitzada, però el guany que obtenen dels robatoris els permet anar sobrevivint", concreta Belenguer.
Per lluitar contra aquesta problemàtica, els Mossos d'Esquadra van engegar l'any passat un pla de xoc específic per al sector. D'entrada, però, el que es va fer és conscienciar els pagesos que denunciessin més. I és que més de la meitat dels furts i robatoris al camp -sobretot, aquells de més petita entitat- no es coneixen.
El motiu és que hi ha ramaders i agricultors que desisteixen de denunciar, per la pèrdua de temps que els suposa anar fins a comissaria. Per això, una de les primeres mesures que es va incloure dins el pla de xoc va ser desplaçar els Mossos d'Esquadra fins al peu dels camps de conreu i les explotacions per agafar les denúncies in situ.
"Això el que ens permet és fer aflorar aquesta xifra negra i combatre-la", ha destacat Joaquim Belenguer. En paral·lel, dins aquest Programa Operatiu Específic (POE) destinat al món rural, també s'ha incrementat la vigilància policial.
I de moment, els primers balanços ja s'han revelat efectius. De fet, entre el juliol de l'any passat i l'abril d'aquest 2012, els delictes i faltes coneguts al sector s'han reduït fins a un 28% (passant dels 204 als 147). Si es desgrana l'estadística, allò que més hi ha són furts (s'ha passat de 80 a 62), però en segon lloc ja es troben els robatoris amb força (on de 98, s'ha passat a 64).
Inventari precís
Les iniciatives per prevenir els robatoris al camp, però, no s'aturen. Una de les més ambicioses és elaborar un mapa que inclogui -mitjançant posicions GPS- un inventari acurat de tots aquells objectes de valor (sobretot, maquinària) que hi ha a les explotacions agrícoles. De moment, la tasca de recopilar dades ja s'està fent a l'Alt i el Baix Empordà.
"Del que es tracta és de poder comptabilitzar tot aquest material que hi ha al camp, introduir-lo al nostre sistema i així saber exactament damunt del mapa on es troba", indica el cap de l'ABP de la Bisbal-Baix Empordà, l'inspector David Puertas.
L'inspector detalla que això els serà molt útil, per exemple, a l'hora de coordinar vigilàncies policials. "Hem de tenir en compte que el 32% del nostre territori són camps i, per tant, ens fan falta ulls que ens ajudin; per això la col·laboració amb els pagesos és molt important", afegeix Puertas.
A més, en cas que es produeixi algun robatori, els agents també sabran amb rapidesa on es troba l'explotació afectada, què s'han endut els lladres i poder muntar controls per tallar-los la fugida.
ADN sintètic
El mapa donarà una fotografia precisa de tot el material que hi ha al camp gironí (entre d'altres, tractors, recol·lectores, bombes de reg, sistemes de canalització, etc.). En cas que els lladres ho robin, però, caldrà que la maquinària porti incorporada un sistema GPS perquè la policia en segueixi el rastre o bé, per saber a qui pertany un cop es recuperi, que estigui ruixada amb l'anomenat ADN sintètic.
De moment, ja s'ha fet una prova pilot d'aquest nou sistema de marcatge en explotacions de les comarques gironines. I dins el POE del món rural, el que es vol és estendre l'ADN sintètic arreu de Catalunya. "Pensem que aquesta novetat tècnica ens pot ajudar a fer disminuir els robatoris, perquè amb aquest sistema, el material robat porta nom i cognoms", conclou el delegat d'Interior a Girona, Albert Ballesta.
Totes aquestes mesures s'han posat damunt la taula aquest dimecres durant la celebració d'una jornada específica destinada a la seguretat en el món rural, que s'ha celebrat a Girona.
El botí és divers: des d'endur-se part de la collita (fruita o hortalisses) fins a les bombes de reg, passant per les petites eines i canals de metall -que després es venen a pes al mercat negre. "No es tracta de gent organitzada, però el guany que obtenen dels robatoris els permet anar sobrevivint", concreta Belenguer.
Per lluitar contra aquesta problemàtica, els Mossos d'Esquadra van engegar l'any passat un pla de xoc específic per al sector. D'entrada, però, el que es va fer és conscienciar els pagesos que denunciessin més. I és que més de la meitat dels furts i robatoris al camp -sobretot, aquells de més petita entitat- no es coneixen.
El motiu és que hi ha ramaders i agricultors que desisteixen de denunciar, per la pèrdua de temps que els suposa anar fins a comissaria. Per això, una de les primeres mesures que es va incloure dins el pla de xoc va ser desplaçar els Mossos d'Esquadra fins al peu dels camps de conreu i les explotacions per agafar les denúncies in situ.
"Això el que ens permet és fer aflorar aquesta xifra negra i combatre-la", ha destacat Joaquim Belenguer. En paral·lel, dins aquest Programa Operatiu Específic (POE) destinat al món rural, també s'ha incrementat la vigilància policial.
I de moment, els primers balanços ja s'han revelat efectius. De fet, entre el juliol de l'any passat i l'abril d'aquest 2012, els delictes i faltes coneguts al sector s'han reduït fins a un 28% (passant dels 204 als 147). Si es desgrana l'estadística, allò que més hi ha són furts (s'ha passat de 80 a 62), però en segon lloc ja es troben els robatoris amb força (on de 98, s'ha passat a 64).
Inventari precís
Les iniciatives per prevenir els robatoris al camp, però, no s'aturen. Una de les més ambicioses és elaborar un mapa que inclogui -mitjançant posicions GPS- un inventari acurat de tots aquells objectes de valor (sobretot, maquinària) que hi ha a les explotacions agrícoles. De moment, la tasca de recopilar dades ja s'està fent a l'Alt i el Baix Empordà.
"Del que es tracta és de poder comptabilitzar tot aquest material que hi ha al camp, introduir-lo al nostre sistema i així saber exactament damunt del mapa on es troba", indica el cap de l'ABP de la Bisbal-Baix Empordà, l'inspector David Puertas.
L'inspector detalla que això els serà molt útil, per exemple, a l'hora de coordinar vigilàncies policials. "Hem de tenir en compte que el 32% del nostre territori són camps i, per tant, ens fan falta ulls que ens ajudin; per això la col·laboració amb els pagesos és molt important", afegeix Puertas.
A més, en cas que es produeixi algun robatori, els agents també sabran amb rapidesa on es troba l'explotació afectada, què s'han endut els lladres i poder muntar controls per tallar-los la fugida.
ADN sintètic
El mapa donarà una fotografia precisa de tot el material que hi ha al camp gironí (entre d'altres, tractors, recol·lectores, bombes de reg, sistemes de canalització, etc.). En cas que els lladres ho robin, però, caldrà que la maquinària porti incorporada un sistema GPS perquè la policia en segueixi el rastre o bé, per saber a qui pertany un cop es recuperi, que estigui ruixada amb l'anomenat ADN sintètic.
De moment, ja s'ha fet una prova pilot d'aquest nou sistema de marcatge en explotacions de les comarques gironines. I dins el POE del món rural, el que es vol és estendre l'ADN sintètic arreu de Catalunya. "Pensem que aquesta novetat tècnica ens pot ajudar a fer disminuir els robatoris, perquè amb aquest sistema, el material robat porta nom i cognoms", conclou el delegat d'Interior a Girona, Albert Ballesta.
Totes aquestes mesures s'han posat damunt la taula aquest dimecres durant la celebració d'una jornada específica destinada a la seguretat en el món rural, que s'ha celebrat a Girona.
