Gairebé disset anys després dels fets, aquest dilluns ha començat el judici contra nou acusats d'homicidi imprudent per la mort de quatre treballadors en una explosió a la pirotècnia Brau de Vidreres (Selva) el 3 de juny del 1993. Els primers a declarar han estat el matrimoni de propietaris, Rafael Brau i Maria Rosa Estrada, que s'han desvinculat dels fets.
Rafael Brau ha afirmat que no sap per què a la nau on va començar la deflagració hi havia material descatalogat i 'clandestí'. 'Nosaltres compràvem primeres firmes', ha explicat Brau que exposa que es dedicaven a comprar material pirotècnic als fabricants i que els productes estaven etiquetats i catalogats. El propietari ha explicat que no tenien laboratori ni comprovaven els components dels petards. 'Només els emmagatzemàvem i els veníem', ha declarat Brau.
Segons les acusacions particulars, a la pirotècnia hi havia producte pirotècnic fet amb una mescla prohibida que va provocar que la velocitat de reacció davant la calor augmentés. Aquests productes estaven considerats 'clandestins'. 'Jo no sé si n'hi havia algun de descatalogat, no hi havia comprovació', ha afirmat Brau durant la seva declaració mentre afegeix que senzillament comprovaven que el material que arribava fos realment el que havien encarregat. L'home ha afegit que tampoc tenien cap obligació de fer-ho perquè només es dedicaven a emmagatzemar.
Els lletrats de les acusacions particulars també sostenen que els acusats van ser negligents perquè no van donar la formació adequada als empleats. Segons han exposat en el judici, estaven obligats a fer arribar un manual de riscos laborals als treballadors. 'No recordo que els hi donéssim el manual, però estava a la seva disposició', ha explicat el propietari. Rafael Brau afirma que altres treballadors s'havien encarregat d'explicar-los com havien de treballar per evitar riscos i explica que també hi havia cartells dins la fàbrica indicant que no es podia fumar ni portar encenedors.
La dona de Brau, Maria Rosa Estrada, feia d'administrativa a l'empresa. Estrada no ha sabut explicar els motius pels quals els quatre empleats no estaven donats d'alta a la seguretat social i per què fins i tot un constava com a aturat. Tampoc ha sabut respondre quan els lletrats li han preguntat si tenien assegurança en vigor i per què no van fer el primer pagament fins després de l'explosió.
El matrimoni, juntament amb els encarregats de la pirotècnia, els representants legals de les empreses subministradores i un guàrdia civil encarregat de les inspeccions s'enfronten a cinc anys de presó per homicidi imprudent i a pagar indemnitzacions de gairebé 900.000 euros. El fiscal no acusa perquè considera que no s'ha pogut esbrinar la causa de l'explosió i, per tant, no hi ha indicis que apuntin a negligències. Durant el seu interrogatori, l'acusació pública ha explicat que Brau rebia amenaces de mort i no descarta que l'explosió fos una venjança.
Setze anys i vuit mesos
El cas ha trigat setze anys i vuit mesos a arribar a judici. Els fets es remunten al 3 de juny del 1993 quan es va produir una explosió en una nau de la pirotècnia. Com a conseqüència de la deflagració, hi va haver una ona calorífica que va causar tres explosions més a cadascuna de les naus de treball. Com a resultat de l'explosió van morir quatre treballadors i cinc persones més van resultar ferides de diversa consideració. Els treballadors que van morir es trobaven a l'interior de la nau on hi va haver la primera explosió.
L'any 2004 el cas ja va arribar a l'Audiència de Girona però la va retornar als Jutjats de Santa Coloma de Farners perquè hi havia hagut deficiències en la fase d'instrucció. Llavors, el jutge instructor va arxivar la causa contra tots els acusats. Una decisió que les acusacions particulars van recórrer i van aconseguir que el cas tornés a tirar endavant quan l'Audiència va considerar que el jutjat d'instrucció s'havia extralimitat. Aquest dilluns ha començat el judici que és previst que s'allargui deu dies.
Rafael Brau ha afirmat que no sap per què a la nau on va començar la deflagració hi havia material descatalogat i 'clandestí'. 'Nosaltres compràvem primeres firmes', ha explicat Brau que exposa que es dedicaven a comprar material pirotècnic als fabricants i que els productes estaven etiquetats i catalogats. El propietari ha explicat que no tenien laboratori ni comprovaven els components dels petards. 'Només els emmagatzemàvem i els veníem', ha declarat Brau.
Segons les acusacions particulars, a la pirotècnia hi havia producte pirotècnic fet amb una mescla prohibida que va provocar que la velocitat de reacció davant la calor augmentés. Aquests productes estaven considerats 'clandestins'. 'Jo no sé si n'hi havia algun de descatalogat, no hi havia comprovació', ha afirmat Brau durant la seva declaració mentre afegeix que senzillament comprovaven que el material que arribava fos realment el que havien encarregat. L'home ha afegit que tampoc tenien cap obligació de fer-ho perquè només es dedicaven a emmagatzemar.
Els lletrats de les acusacions particulars també sostenen que els acusats van ser negligents perquè no van donar la formació adequada als empleats. Segons han exposat en el judici, estaven obligats a fer arribar un manual de riscos laborals als treballadors. 'No recordo que els hi donéssim el manual, però estava a la seva disposició', ha explicat el propietari. Rafael Brau afirma que altres treballadors s'havien encarregat d'explicar-los com havien de treballar per evitar riscos i explica que també hi havia cartells dins la fàbrica indicant que no es podia fumar ni portar encenedors.
La dona de Brau, Maria Rosa Estrada, feia d'administrativa a l'empresa. Estrada no ha sabut explicar els motius pels quals els quatre empleats no estaven donats d'alta a la seguretat social i per què fins i tot un constava com a aturat. Tampoc ha sabut respondre quan els lletrats li han preguntat si tenien assegurança en vigor i per què no van fer el primer pagament fins després de l'explosió.
El matrimoni, juntament amb els encarregats de la pirotècnia, els representants legals de les empreses subministradores i un guàrdia civil encarregat de les inspeccions s'enfronten a cinc anys de presó per homicidi imprudent i a pagar indemnitzacions de gairebé 900.000 euros. El fiscal no acusa perquè considera que no s'ha pogut esbrinar la causa de l'explosió i, per tant, no hi ha indicis que apuntin a negligències. Durant el seu interrogatori, l'acusació pública ha explicat que Brau rebia amenaces de mort i no descarta que l'explosió fos una venjança.
Setze anys i vuit mesos
El cas ha trigat setze anys i vuit mesos a arribar a judici. Els fets es remunten al 3 de juny del 1993 quan es va produir una explosió en una nau de la pirotècnia. Com a conseqüència de la deflagració, hi va haver una ona calorífica que va causar tres explosions més a cadascuna de les naus de treball. Com a resultat de l'explosió van morir quatre treballadors i cinc persones més van resultar ferides de diversa consideració. Els treballadors que van morir es trobaven a l'interior de la nau on hi va haver la primera explosió.
L'any 2004 el cas ja va arribar a l'Audiència de Girona però la va retornar als Jutjats de Santa Coloma de Farners perquè hi havia hagut deficiències en la fase d'instrucció. Llavors, el jutge instructor va arxivar la causa contra tots els acusats. Una decisió que les acusacions particulars van recórrer i van aconseguir que el cas tornés a tirar endavant quan l'Audiència va considerar que el jutjat d'instrucció s'havia extralimitat. Aquest dilluns ha començat el judici que és previst que s'allargui deu dies.
