Els productors de la IGP Poma de Girona van visitar, entre el 23 i el 29 de febrer, Hawke’s Bay, al nord-est de Nova Zelanda, per conèixer noves tècniques i nous sistemes de producció de pomeres. L’expedició estava formada per 19 membres –entre productors, tècnics i gerents- de les tres empreses que produeixen i comercialitzen la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona (Girona Fruits, de Bordils, Giropoma Costa Brava, d’Ullà, i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador).
Llorenç Frigola, president de Poma de Girona, explica que "cada any organitzem viatges tècnics i aquest cop hem escollit Nova Zelanda perquè és la catedral de la fructicultura, és el lloc del món més favorable i a on hi ha més producció per hectàrea, que pot arribar fins a les 150 tones". Una de les altres raons que va portar als fructicultors gironins a escollir aquest destí és perquè amb alguns d’aquests productors neozelandesos formen part del programa d’hibridació en climes càlids Hot Climate Breeding Programe (HCBP). Es tracta d’un projecte per a la producció de pomes en climes càlids. El programa HCBP té com a objectiu millorar el gust de la poma, la textura, el color i l’adaptació al canvi climàtic, i un dels resultats és "la transferència des de fa 15 anys d’una tècnica per la qual, ara a Girona, comencem a tenir les primeres varietats viablesper produir davant el clima càlid".
Pel president de Poma de Girona, Nova Zelanda té una "condició del sòl molt bo, amb molta matèria orgànica, fèrtil i un clima molt benigne. Pràcticament no hi ha pedregades ni glaçades i als hiverns no fa fred, això permet que la pomera tingui un desenvolupament molt llarg amb un període hivernal molt curt amb unes condicions boníssimes. La seva poma és molt forta i té molt color perquè els rajos ultra violetes són alts". Segons Frigola, "és evident que cada zona és diferent, però sempre hi ha accions a posar en posar en pràctica i tècniques per experimentar a casa nostre. Allà, produeixen una poma molt vermella, grossa i dolça que exporten al sud-est asiàtic; fa uns vint anys tenien pomes més àcides i petites que enviaven al mercat europeu però ara, aquest, és autosuficient".
Una altra de les diferències que veu Frigola és en el mercat: "És diferent perquè nosaltres guardem i servim pomes al llarg de 12 mesos a supermercats mentre que ells les produeixen i confeccionen durant els sis mesos que treballen a l’any". Les empreses productores de poma a Nova Zelanda tenen una part molt important de la seva producció en varietats tipus club exclusives que només poden produir ells, "compren els drets de producció d’aquestes varietats. Aquesta tendència també comença a ser important entre les empreses de Poma de Girona. Les pomes són les mateixes, però a Nova Zelanda les característiques són diferents pel color, duresa i dolçor".
Els productors gironins han visitat centrals de confecció i plantacions de Nova Zelanda després d’haver conegut, els darrers anys, noves tècniques a Polònia i a la costa oest dels Estats Units.
