El temporal Gloria ha causat estralls per valor de 18,6 milions d'euros (MEUR) als municipis gironins, segons els primers càlculs que han fet els ajuntaments. Caldran inversions milionàries per arreglar els desperfectes, que es reparteixen, sobretot, entre les poblacions del Ter, de la Tordera i les de la costa.
El municipi que ha presentat un factura més elevada és Torroella de Montgrí, amb 4,3 MEUR. Aquí, el gruix dels diners han de servir per reparar la planta potabilitzadora que es va inundar i reparar la mota i la canonada de subministrament. Girona quantifica els desperfectes en 3,3 MEUR, la majoria per danys a equipaments esportius. Encara falta afegir a aquest primer càlcul municipis importants i que han patit destrosses, com Palamós o Tossa de Mar. A l'Alt Empordà, segons xifres recopilades pel consell comarcal, els desperfectes ascendeixen a 3,4 MEUR en 38 municipis. Els efectes del temporal continuen a la demarcació on encara hi ha més de 18.500 abonats sense aigua potable a casa.
Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà) és el municipi amb una factura més elevada per arreglar els desperfectes. L'ajuntament ha xifrat en 4,3 MEUR els danys ocasions pel temporal Gloria. Gairebé la meitat de tot aquest balanç se l'emporten els costos de reparació de la planta potabilitzadora, que el riu Ter va inundar, i de la canonada que abasteix el municipi d'aigua potable. A més, segons subratlla el consistori, hi ha molts trams de platja que literalment "han desaparegut sota un mantell de tones i tones de residus" arrossegats per la riuada; no només vegetals, sinó també deixalles. Es calcula que netejar i reparar els serveis vinculats a les platges costarà 350.000 euros.
Verges quantifica en més d'1,5 MEUR els danys causats al municipi. Els tècnics situen com a actuació més urgent, i també la que costarà més diners, reconstruir tota la mota de la part esquerra del municipi, que s'estén fins a Canet de la Tallada. La mota és l'estructura que frena les inundacions provocades per l'augment de cabal del Ter i evita que l'aigua arribi a zones poblades. Durant els dies del temporal, sobretot la nit de dijous a divendres, la mota va cedir en alguns punts i la van haver de reforçar per contenir el desbordament. Segons l'ajuntament, també caldrà reforçar l'altra part de la mota i arreglar les comportes i els marges del rec del molí i del rec de l'estany. Tant Torroella com Verges són poblacions de la conca del Ter. Una mica més amunt del curs fluvial, Girona també ha fet un primer balanç i ha xifrat les destrosses en 3,3 milions d'euros. Un terç d'aquesta quantitat es refereix, exclusivament, al pavelló de Fontajau. Aquí, el desbordament del riu Ter va inundar les instal·lacions, va malmetre el parquet i va deixar el pavelló a les fosques. Als de Fontajau s'hi sumen altres danys, com ara els que van patir el camp de futbol del Pont Major o les sales d'exposicions del Bòlit-Sant Nicolau (i que sumen 300.000 euros). A més, reparar la canonada de captació d'aigua del Pasteral, que va obligar a tallar el subministrament d'aigua dijous a la tarda, suposa un cost d'un altre milió d'euros. I a tot això cal afegir-hi també altres desperfectes, com filtracions d'aigua a les escoles, la neteja de camins o retirar tots els troncs i canyes de la llera dels rius. I l'Ajuntament de Salt han situat la inversió necessària en gairebé mig milió d'euros. En concret, una primera estimació situa l'afectació en 452.000 euros. D'aquesta quantitat, gairebé la meitat se l'emporten les destrosses que la crescuda del Ter va provocar al Parc d'Aigües Braves de la Pilastra, que va desaparèixer del tot. Es calcula que recuperar la zona costarà 234.000 euros. La valoració dels desperfectes també inclou 72.000 euros de danys a la zona de les Deveses. La resta, fins arribar al global, es reparteixen en diferents danys (com ara filtracions en edificis, cobertes afectades o arbres caiguts).
Verges quantifica en més d'1,5 MEUR els danys causats al municipi. Els tècnics situen com a actuació més urgent, i també la que costarà més diners, reconstruir tota la mota de la part esquerra del municipi, que s'estén fins a Canet de la Tallada. La mota és l'estructura que frena les inundacions provocades per l'augment de cabal del Ter i evita que l'aigua arribi a zones poblades. Durant els dies del temporal, sobretot la nit de dijous a divendres, la mota va cedir en alguns punts i la van haver de reforçar per contenir el desbordament. Segons l'ajuntament, també caldrà reforçar l'altra part de la mota i arreglar les comportes i els marges del rec del molí i del rec de l'estany. Tant Torroella com Verges són poblacions de la conca del Ter. Una mica més amunt del curs fluvial, Girona també ha fet un primer balanç i ha xifrat les destrosses en 3,3 milions d'euros. Un terç d'aquesta quantitat es refereix, exclusivament, al pavelló de Fontajau. Aquí, el desbordament del riu Ter va inundar les instal·lacions, va malmetre el parquet i va deixar el pavelló a les fosques. Als de Fontajau s'hi sumen altres danys, com ara els que van patir el camp de futbol del Pont Major o les sales d'exposicions del Bòlit-Sant Nicolau (i que sumen 300.000 euros). A més, reparar la canonada de captació d'aigua del Pasteral, que va obligar a tallar el subministrament d'aigua dijous a la tarda, suposa un cost d'un altre milió d'euros. I a tot això cal afegir-hi també altres desperfectes, com filtracions d'aigua a les escoles, la neteja de camins o retirar tots els troncs i canyes de la llera dels rius. I l'Ajuntament de Salt han situat la inversió necessària en gairebé mig milió d'euros. En concret, una primera estimació situa l'afectació en 452.000 euros. D'aquesta quantitat, gairebé la meitat se l'emporten les destrosses que la crescuda del Ter va provocar al Parc d'Aigües Braves de la Pilastra, que va desaparèixer del tot. Es calcula que recuperar la zona costarà 234.000 euros. La valoració dels desperfectes també inclou 72.000 euros de danys a la zona de les Deveses. La resta, fins arribar al global, es reparteixen en diferents danys (com ara filtracions en edificis, cobertes afectades o arbres caiguts).
Danys a la costa
Al Baix Empordà, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro calcula que caldran 2.385.000 euros per arreglar els desperfectes. El gruix de la factura és per reparar els danys al passeig marítim de la població. En concret, la valoració dels tècnics conclou que costarà 2,07 MEUR que han de servir per reparar la llosa del passeig que s'ha descalçat uns 450 metres perquè va desaparèixer la sorra de la platja (975.000 euros), reparar l'enllumenat perquè la borrasca va arrasar les rases i el cablejat elèctric soterrat a tot el passeig (835.000) o arreglar danys en aquell paviment que és parcialment recuperable (175.000 euros). La fúria de les onades durant el temporal ha afectat les platges. L'ajuntament xifra que netejar, retirar sorra i redistribuir-la costarà 245.000 euros.
A Palafrugell, puja 1 milió d'euros. Sobretot, allà on el mar ha fet més mal és a la zona de Llafranc. Aquí, les onades es van menjar part del passeig, hi ha diferents esvorancs i van esfondrar trossos del mur que separa els negocis de la platja. De fet, els danys a Llafranc són els que s'enduen la major part del cost de reparació. En concret, fins a 800.000 euros. Al municipi, també han rebut les zones de Tamariu i de Calella. I només per fer-se'n una idea de la força de l'aiguat, el consistori ha explicat que, durant l'episodi, el Gloria va arribar a arrencar fins a un centenar d'arbres a la zona més interior del municipi. A la comarca de la Selva, Lloret de Mar ha quantificat també en 1 milió d'euros els danys. El front marítim concentra, també, el gruix més important d'afectacions. Al passeig marítim s'han de refer escales i substituir mobiliari amb un cost global de més 210.000 euros. Al passeig de Fenals caldrà destinar-hi uns 182.000 euros més per construir de nou el mur i reparar un esvoranc d'uns 40 metres. La resta de treballs són sobretot a vies públiques, parcs i jardins i reparacions a la xarxa d'aigua.
Encara a la Selva, però ja a l'interior, Hostalric calcula 1.235.000 euros per tornar a la normalitat. Segons l'ajuntament, algunes de les inversions més importants que s'hauran de fer són refer el pont de la riera d'Arbúcies perquè la riuada se'n va emportar la meitat o la reconstrucció de la zona de les hortes. La crescuda del cabal també va afectar camins, mobiliari urbà i instal·lacions elèctriques de la zona, que s'hauran de fer de nou. En l'informe també hi consta la reparació dels baluards del castell i la zona esportiva.
A Palafrugell, puja 1 milió d'euros. Sobretot, allà on el mar ha fet més mal és a la zona de Llafranc. Aquí, les onades es van menjar part del passeig, hi ha diferents esvorancs i van esfondrar trossos del mur que separa els negocis de la platja. De fet, els danys a Llafranc són els que s'enduen la major part del cost de reparació. En concret, fins a 800.000 euros. Al municipi, també han rebut les zones de Tamariu i de Calella. I només per fer-se'n una idea de la força de l'aiguat, el consistori ha explicat que, durant l'episodi, el Gloria va arribar a arrencar fins a un centenar d'arbres a la zona més interior del municipi. A la comarca de la Selva, Lloret de Mar ha quantificat també en 1 milió d'euros els danys. El front marítim concentra, també, el gruix més important d'afectacions. Al passeig marítim s'han de refer escales i substituir mobiliari amb un cost global de més 210.000 euros. Al passeig de Fenals caldrà destinar-hi uns 182.000 euros més per construir de nou el mur i reparar un esvoranc d'uns 40 metres. La resta de treballs són sobretot a vies públiques, parcs i jardins i reparacions a la xarxa d'aigua.
Encara a la Selva, però ja a l'interior, Hostalric calcula 1.235.000 euros per tornar a la normalitat. Segons l'ajuntament, algunes de les inversions més importants que s'hauran de fer són refer el pont de la riera d'Arbúcies perquè la riuada se'n va emportar la meitat o la reconstrucció de la zona de les hortes. La crescuda del cabal també va afectar camins, mobiliari urbà i instal·lacions elèctriques de la zona, que s'hauran de fer de nou. En l'informe també hi consta la reparació dels baluards del castell i la zona esportiva.
A l'Alt Empordà, 38 municipis
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha recopilat les primeres reclamacions dels ajuntaments en un document que, segons precisen, faran arribar a la subdelegació del govern espanyol. Fins ara, han sumat els danys causats pel temporal a 38 municipis i la factura ja suma 3,4 MEUR. Entre els principals desperfectes ocasionats per la borrasca Gloria a la comarca hi ha afectacions a camins, a les rieres i també a les platges. Encara falten les xifres de localitats importants com Sant Pere Pescador o Figueres, que podrien fer pujar encara més el balanç final.
Encara amb xifres provisionals, Cadaqués és el municipi que ha presentat un càlcul més elevat, superant els 926.000 euros. El segueixen Vilajuïga, amb 400.000 euros i l'Escala amb 397.000 euros. En aquest balanç s'hi sumen poblacions com Agullana, Bàscara, Colera o Port de la Selva rondant els 100.000 euros en afectacions, i d'altres com Sant Llorenç de la Muga, Portbou, Maçanet de Cabrenys o Garrigàs, on cadascun d'ells es queda per sota dels 50.000. El temporal va causar estralls importants en municipis molt petits com per exemple Borrassà, on la petició s'eleva als 166.000 euros, o Santa Llogaia d'Àlguema, on s'enfila fins als 107.000 euros.
Encara amb xifres provisionals, Cadaqués és el municipi que ha presentat un càlcul més elevat, superant els 926.000 euros. El segueixen Vilajuïga, amb 400.000 euros i l'Escala amb 397.000 euros. En aquest balanç s'hi sumen poblacions com Agullana, Bàscara, Colera o Port de la Selva rondant els 100.000 euros en afectacions, i d'altres com Sant Llorenç de la Muga, Portbou, Maçanet de Cabrenys o Garrigàs, on cadascun d'ells es queda per sota dels 50.000. El temporal va causar estralls importants en municipis molt petits com per exemple Borrassà, on la petició s'eleva als 166.000 euros, o Santa Llogaia d'Àlguema, on s'enfila fins als 107.000 euros.
Poblacions sense aigua potable
Els efectes del temporal encara es noten en algunes poblacions de les comarques gironines. Un dels problemes principals és amb el subministrament d'aigua potable. Durant les pitjors hores de la borrasca i les inundacions, milers d'usuaris es van quedar sense subministrament. Actualment, s'ha restablert el servei però en una desena de poblacions l'aigua que raja de l'aixeta no és apta per al consum. Això afecta uns 18.500 abonats de, sobretot, municipis del Baix Empordà però també de la Selva o la Garrotxa.
Segons informa Sorea, el problema principal és que la riuada va inundar plantes potabilitzadores, pous i va rebentar canonades que abastien poblacions. A sis municipis, Torroella de Montgrí, Bellcaire d'Empordà, Ullà, Sils, Arbúcies i Riudaura, l'aigua no és potable per terbolesa com a conseqüència dels fangs que han entrat a la xarxa durant les inundacions. A quatre poblacions més, abastides per la mancomunitat de Foixà, Rupià, Parlavà i Ultramort, el problema és que l'aigua té episodis puntuals de nitrats.
Sorea subratlla que en alguns municipis, com ara a Arbúcies, l'aigua de l'aixeta serà apta per a beure i cuinar aviat. En d'altres, es trigarà més i l'empresa afirma que la prioritat ha estat recuperar el subministrament d'aigua per a tots els abonats. És el cas d'Ullà i Torroella de Montgrí, on les estacions purificadores d'aigua es van inundar totalment i van malmetre els circuits elèctrics. Segons l'empresa, un cop drenin l'aigua de les plantes, hauran de renovar els equips malmesos i ara per ara és difícil preveure quan podrà estar enllestit. A més, a Torroella el Ter va rebentar la mota i va trencar la canonada que subministrava aigua dels pous de Canet. Provisionalment, subministren tant Torroella com Ullà amb aigua provinent de la mancomunitat de Palafrugell. Arranjar la mota, però, és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Hostalric, que no depèn de Sorea, tampoc té aigua potable.
Aquesta situació ha fet que molts ajuntaments optin per repartir aigua potable entre els veïns que en necessitin amb camions cisterna.
Segons informa Sorea, el problema principal és que la riuada va inundar plantes potabilitzadores, pous i va rebentar canonades que abastien poblacions. A sis municipis, Torroella de Montgrí, Bellcaire d'Empordà, Ullà, Sils, Arbúcies i Riudaura, l'aigua no és potable per terbolesa com a conseqüència dels fangs que han entrat a la xarxa durant les inundacions. A quatre poblacions més, abastides per la mancomunitat de Foixà, Rupià, Parlavà i Ultramort, el problema és que l'aigua té episodis puntuals de nitrats.
Sorea subratlla que en alguns municipis, com ara a Arbúcies, l'aigua de l'aixeta serà apta per a beure i cuinar aviat. En d'altres, es trigarà més i l'empresa afirma que la prioritat ha estat recuperar el subministrament d'aigua per a tots els abonats. És el cas d'Ullà i Torroella de Montgrí, on les estacions purificadores d'aigua es van inundar totalment i van malmetre els circuits elèctrics. Segons l'empresa, un cop drenin l'aigua de les plantes, hauran de renovar els equips malmesos i ara per ara és difícil preveure quan podrà estar enllestit. A més, a Torroella el Ter va rebentar la mota i va trencar la canonada que subministrava aigua dels pous de Canet. Provisionalment, subministren tant Torroella com Ullà amb aigua provinent de la mancomunitat de Palafrugell. Arranjar la mota, però, és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Hostalric, que no depèn de Sorea, tampoc té aigua potable.
Aquesta situació ha fet que molts ajuntaments optin per repartir aigua potable entre els veïns que en necessitin amb camions cisterna.
Tres mesos per reparar la MAT
La companyia Red Eléctrica calcula que caldran uns tres mesos per reparar les torres de la MAT que el temporal va fer caure a la zona de Sant Hilari Sacalm (Selva). En concret, la borrasca –aquí, en forma de neu- va vinclar quatre de les estructures de la línia de 400 kV i en va afectar parcialment una cinquena. Arran d'això, dimarts de la setmana passada, hi va haver 220.000 abonats de la demarcació que es van quedar sense llum. Si bé el servei es va poder anar restablint progressivament poc després, gràcies a la interconnexió amb França. Els opositors a la línia de molt alta tensió critiquen però que la caiguda de les torres evidencia "la dependència energètica total" i la "fragilitat del model centralitzat, obsolet i decadent, on la incidència en un sol punt afecta tot el sistema".
