Patrick Radden Keefe s’ha guanyat un lloc de prestigi dins el panorama de la no-ficció contemporània gràcies a una fórmula que combina rigor periodístic i habilitat narrativa. El seu estil solvent i meticulós li ha permès oferir al lector històries que van molt més enllà de la crònica de successos. Amb llibres com ‘No diguis res’ i ‘L’imperi del dolor’, Radden Keefe va aconseguir captivar no només els amants de la crònica negra, sinó també un públic general interessat a comprendre les xarxes invisibles que mouen el món. En canvi, amb ‘Caps de serp’, publicat en català per Edicions del Periscopi, la sensació que queda és que l’autor ha seguit la mateixa estela, però sense assolir el mateix magnetisme ni la mateixa capacitat d’hipnotitzar el lector.
El llibre s’endinsa en el món de les bandes xineses als Estats Units, una problemàtica que fa dècades que s’arrossega però que, a diferència de les temàtiques abordades en les seves obres anteriors, no està envoltada d’un rerefons tan profund ni tan revelador. El mateix Radden Keefe reconeix que es tracta d’un entramat criminal sense grans caps carismàtics, sense una estructura que deixi entreveure una sofisticació extrema i, sobretot, sense les extraordinàries circumstàncies que converteixen altres casos en autèntics trencaclosques humans i socials. La trama d’aquest llibre no depèn tant de la destresa dels delinqüents, sinó de la inoperància i la incompetència del Govern nord-americà, de la policia i de l’FBI, una realitat que, lluny de generar intriga o indignació, acaba per restar-li interès.
Aquesta és, potser, la gran diferència amb llibres anteriors: en lloc d’explorar els límits de la condició humana, el relat posa el focus en la mediocritat d’un sistema incapaç de fer front a problemes que es perpetuen per deixadesa i manca d’eficiència. Un cop superada la sorpresa inicial per la dimensió de les bandes xineses i la seva presència als Estats Units, el llibre avança sense oferir gaires moments de tensió narrativa ni revelacions sorprenents.
Resulta inevitable pensar que el contingut de ‘Caps de serp’ hauria encaixat millor dins ‘Canalles’ —la penúltima publicació de Radden Keefe, també editada per Periscopi el 2023— on l’autor va reunir històries de diversos estafadors, assassins, rebels i malfactors que, tot i el seu interès, no donaven per construir un llibre sencer. ‘Caps de serp’ sembla justament això: un capítol estirat fins a convertir-se en una obra pròpia, una història que no arriba ni de lluny a la densitat ni a la complexitat que el lector espera d’aquest autor.
El talent narratiu de Radden Keefe continua sent present, però aquí es percep mancat de matèria primera realment estimulant. La seva capacitat d’ordenar els fets, contextualitzar-los i donar-los sentit segueix intacta, però l’absència d’una trama potent o d’uns personatges amb dimensió moral fa que aquest sigui, sens dubte, el seu llibre més fluix de tots els publicats fins ara.
