Les Begums de Bhopal són una de les figures més fascinants de la història de l’Índia. Aquestes dones, que van governar l'estat de Bhopal durant més d’un segle, van desafiar les normes de gènere del seu temps i van mantenir el poder en una època dominada per homes.
Aquest fet excepcional és només un dels molts elements que trobem reflectits en "Los Príncipes de Sambalpur", la quarta entrega de la sèrie de novel·les de misteri de l’escriptor Abir Mukherjee, ambientada a l'Índia colonial.
L'estat de Bhopal, situat a l'actual Madhya Pradesh, va ser governat per una dinastia de begums des de 1819 fins a 1926. A diferència de la majoria dels estats principescos de l’Índia, on el poder estava exclusivament en mans dels homes, Bhopal va ser un dels pocs llocs on les dones van tenir un paper protagonista. La primera Begum, Qudsia, va assumir el poder després de l'assassinat del seu marit i va establir una tradició de govern femení que es va mantenir durant quatre generacions.
Aquestes begums no només van governar amb autoritat, sinó que també van ser impulsores de reformes socials i polítiques, fent de Bhopal un dels estats més progressistes de l'Índia. Van fomentar l'educació femenina, van construir infraestructures modernes i van mantenir un equilibri diplomàtic amb els britànics, tot i conservar la seva autonomia.
Una novel·la sobre intrigues i poder
"Los Príncipes de Sambalpur" és la segona novel·la de la sèrie de misteri escrita per Abir Mukherjee, protagonitzada pel capità Sam Wyndham i el sergent Surrender-not Banerjee. Ambientada a la dècada de 1920, la història se centra en l’assassinat d’un príncep a l'estat fictici de Sambalpur, en un context d'intrigues polítiques i tensions amb les autoritats colonials britàniques.
El llibre destaca per la seva capacitat de reflectir les complexitats de l'Índia colonial, amb un èmfasi especial en les relacions entre els estats principescos i l'Imperi Britànic. La novel·la presenta uns personatges profundament humans i un entorn ple de tensions polítiques, culturals i socials, que fan que la història sigui tant un relat de misteri com una reflexió sobre el colonialisme i la identitat índia.
El vincle entre les Begums de Bhopal i "Los Príncipes de Sambalpur"
El nexe entre les Begums de Bhopal i "Los Príncipes de Sambalpur" radica en la seva exploració del poder en un context de dominació colonial. Tant les Begums com els personatges de Mukherjee es troben en posicions de poder que desafien les normes establertes, ja sigui per raons de gènere, com en el cas de les begums, o per la seva resistència davant la influència britànica, com es veu a Sambalpur.
Les begums van haver de navegar per un món dominat pels homes i pels britànics, utilitzant la diplomàcia i la intel·ligència per mantenir la seva autonomia. De manera similar, els protagonistes de Mukherjee han de maniobrar en un món on les lleialtats es posen a prova i on el poder està constantment en joc. Les dues històries, encara que separades per la ficció i la realitat, ofereixen una visió del complex teixit de poder i resistència que va caracteritzar l'Índia durant l'època colonial.
En resum, tant les Begums de Bhopal com "Los Príncipes de Sambalpur" són testimonis de la lluita per l'autonomia i la dignitat en un context de dominació colonial. Ambdues històries ens recorden la capacitat de resistència i adaptació de les figures que, malgrat estar aparentment en desavantatge, van aconseguir deixar una empremta indeleble en la història.
