'Es pensen que ens passem el dia bevent i tirant-nos les muses'

Què ha passat en aquest període entre disc i disc?

En acabar la gira de l'últim disc ('Fins que la mort ens separi', 2012) ja vaig pensar que tenia ganes de canviar coses i per això em vaig prendre més temps del normal habitualment quan acabem ja faig els nous temes i al cap de poc ens posem a gravar).
Necessitava temps per renovar-me una mica, trobar nous referents sonors, i a més hem fet canvis a la banda. Ha estat quelcom premeditat. Tenia ganes de fer un gir perquè, amb una discografia que comença a ser nombrosa, necessito motivacions especials per fer un disc, fer-lo per inèrcia no em convenç

Les cançons no segueixen la pista del senzill 'M'agranes molt' (2013)

Bé, no. Aquelles dues cançons eren com 'tancar una etapa'. Són dos temes que tenia ja composats però no els veia com una cosa nova, vaig veure que no encaixaria en la idea del nou disc. Per això el millor era treure'ls (sols) per no barrejar conceptes diguem

Aquest gir en el so ha vingut donat per la pausa que t'has pres, però també era premeditat o has tendit cap aquí sense esperar-ho ?

Jo crec que la intencionalitat i l'espontaneïtat van bastant lligades. Tu sents que has de fer quelcom diferent, però per fer-ho també t'has de forçar a escoltar nous grups. Primer et dius de 'fer recerca' i ho fas d'una manera bastant metòdica. Però després, al cap del temps, les coses van sortint d'una manera més natural. Però no crec que siguin dos mons tan separats, el fet el de la intencionalitat de dir 'vull fer un disc diferent amb sintetitzadors i tal, i que després les coses vagin passant d'una manera més natural.

Què has estat escoltant, i què buscaves ?

Bàsicament sempre he escoltat molt els clàssics i m'he refugiat en discografies extenses. Quan m'ha agradat algun artista l'he estudiat molt a fons. Neil Young, Bob Dylan... No havia seguit mai gaire l'actualitat musical. Aquest cop he fet l'esforç -primer, i després de forma natural- de fer recerca de grups en què les guitarres no portessin el pes del grup i ho fessin altres instruments com els sintetitzadors i les bases electròniques. He escoltat força grups com Saint Vincent, Crystal Castles, Beach House, Metronomy...

D'aquest disc es diu que és més "optimista i lluminós". Com ha influït la nova instrumentació en aquest aspecte?

Bé, això que es diu ("lluminós i optimista"), després hi ha qui s'escolta el disc i em diu que no ho és tant. Però venint d'on vinc jo amb el disc anterior, que era introspectiu i més fosc, la comparació porta a aquesta impressió. Però sempre tinc la meva part fosca en les lletres. La tònica general del disc és la de situacions adverses mirades amb esperança, d'un punt de partida hostil però vist amb il·lusió. Si a 'Eufòria 5, esperança 0' era viure el moment, i el futur era 'fatal', ara seria més veure el futur amb il·lusió tot i admetent que les coses estan difícils.

El descans més prolongat que t'has pres, te a veure amb un cansament del cicle 'disc-promoció-gira, disc-promoció...'? Tens por que torni aquesta sensació?

Són diverses coses. Una és aquesta, sí. Et trobes fent discos una mica per inèrcia i necessites parar i veure què has estat fent i què és el que vols o no vols fer. L'altra, són les ganes d'aprendre un llenguatge diferent. Si hagués volgut fer un disc de guitarres no hauria hagut d'escoltar nous grups, ni aprendre com funcionen certs programes, el sintetitzador, etc. És una feina que no és tan espontània, és de posar-hi hores sense cap mena d'encant. La gent es pensa que els músics estem tot el dia bevent vi i tirant-nos a les muses...

El nou so, què implica a nivell de 'directe'?

Tocarem sense bateria acústica, amb electrònica. Jo toco molt més el teclat que la guitarra. Han marxat dos músics i n'han entrat de nous. A més, hi ha un altre handicap, que és el d'introduir el repertori vell al nou format. Tot això ho fa més difícil, però també més interessant.

Pot perdre intensitat... et preocupa?

Jo crec que no té perquè passar, però sí que és una cosa a tenir en compte. Amb les guitarres és relativament més fàcil imprimir intensitat. Però amb les bases també es pot fer, és una altra tipus d'intensitat. En tot cas t'obliga a replantejar-t'ho. És un repte.

Sant Jordi com a sicari, la llegenda com a impostura... pobre princesa!

El títol del disc em va venir, primer com una cosa instintiva, perquè m'agradava com sonava. Evidentment tenia la reminiscència de la llegenda de Sant Jordi, però tot aquest pensament que vaig escriure dins del disc no va ser fins molt després. És curiós com he relacionat dues coses tant diferents com la llegenda de Sant Jordi, una cosa molt catalana, amb la monarquia espanyola...

En aquesta cançó descrius la llegenda com una impostura sobre la igualtat dels ciutadans. I a 'El Crit' cantes contra l'immobilisme polític.

Sí, aquesta és una cançó contra aquesta manera que tenen els polítics de deslegitimar certes actituds que ells consideren violentes, i que potser sí que ho són, però no ho són menys que les que utilitzen ells sense l'ús de la força, com deixar gent fora de casa. Què és la violència? També dic que per fer certes coses s'han de transgredir les lleis. Si no s'hagués transgredit cap llei no se'n haguessin fet de noves.