L'esperat resultat de les proves d'ADN entre Pilar Abel i Salvador Dalí, més enllà de la frivolitat que embolcalla tot plegat, generen intranquil·litat i temor entre la societat per la fragilitat del sistema legislatiu espanyol.
No és intranscendent veure com un tribunal és enganyat amb extrema facilitat per part d'una persona que, amb un simple estudi psicològic, es podria determinar que pateix de megalomania aguda. Ara, un cop coneguts els resultats que determinen que la figuerenca no és filla de l'artista, caldrà veure amb quina ocurrència surt Abel. El més probable és que amagui el cap sota l'ala o bé torni als mitjans per a inventar-se qualsevol conspiració maçònica i insisteixi amb la seva faula infantil.
Mentrestant l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, és capaç de tornar a sortir davant els mitjans per assegurar, amb alegria i poc encert, que tot plegat ha situat de nou la ciutat en el mapa mundial.
Potser alguns no coincidiran en qualificar tot plegat de ser un espectacle esperpèntic, lamentable, patètic i fastigós. El que sí pot coincidir tothom és a dir que Abel no és, ni serà mai Dalí.
