La comissió d'investigació sobre l'empresa Agües de Girona, Salt i Sarrià ha deixat al descobert que en els darrers 20 anys s'han estalviat de pagar 30 milions d'euros que havien d'anar a parar a les arques municipals.
Aquest és un clar exemple que els governs no poden estar dirigits durant llargs períodes de temps pels mateixos i és que, durant tots aquests anys, els socialistes Joaquim Nadal i Anna Pagans van permetre desenvolupar un contracte de concessió on no era obligat per a la companyia de l'aigua pagar aquest cànon. Ha estat necessari l'arribada de l'equip de govern de Carles Puigdemont (CiU) per deixar a la vista aquesta clara irregularitat que ara caldria posar-hi solució.
No és suficient que el consistori hagi demanat 12 milions d'euros i així permetre l'explotació per part d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià del servei fins el 2020. Han de pagar aquests 30 milions (pel cap baix) que han estafat als ciutadans de Girona.
No només això, el preu de l'aigua s'ha encarit any rere any mentre que la Diputació de Girona a través del consorci de la Costa Brava, obtenien l'aigua del Ter a un preu més barat que els mateixos ciutadans de la capital. Cornut i a pagar el deute.
La mala praxi a nivell contractual es posa a l'alçada del mal servei que ofereix l'empresa distribuïdora de l'aigua. De tots és conegut les seves populars notificacions per impagament de factures que envien a les cases sense certificar. Centenars de persones han vist com se'ls ha tallat el subministrament per ignorar avisos que, òbviament, no han rebut ni tampoc en tenien coneixement.
El negoci de l'aigua (i les seves estafes)
