El Departament d'Acció Climàtica està creant nous exemplars de pi pinyer i de freixe més productius, que s'adapten millor al canvi climàtic i que resisteixen les plagues. Se seleccionen els millors exemplars que hi ha als boscos de Catalunya i, a través de la investigació genètica, s'empelten o bé es fan créixer al centre que Forestal Catalana té a Sant Feliu de Buixalleu (Selva).
"Allò que fem és buscar solucions basades en la natura", diu la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas.
Aquí a la Selva, per exemple, mitjançant empelts, s'han plantat pins que produeixen pinyes en tan sols tres anys i també s'està investigant com es poden crear freixes que resisteixin un fong que els asseca i que causa estralls a Europa.
El centre que Forestal Catalana té a Sant Feliu de Buixalleu ocupa 11 hectàrees i és el més gran dels cinc que té a Catalunya. Tant aquests com els altres van néixer com a planters, però han acabat reconvertint-se en Centres de Recursos Genètics Forestals.
Són com uns laboratoris on "s'atresoren i s'hi guarden més de 100 espècies típiques i autòctones", concreta la directora general. Allò que es fa és anar als boscos i seleccionar els millors exemplars -per exemple, de pi o d'alzina- i, a partir de les seves llavors, els arbres es fan créixer en hivernacles. Després, també s'empelten amb d'altres per millorar-los genèticament.
"Seleccionem de base aquelles plantes i arbres que han nascut i crescut a Catalunya", precisa Anna Sanitjas. A Sant Feliu de Buixalleu, entre els programes que porta a terme Forestal Catalana, n'hi ha dos que se centren exclusivament amb el pi pinyer i el freixe. L'objectiu és fer-los més resistents al canvi climàtic i a les plagues i, en el cas del pi, també millorar-ne significativament la producció.
"Allò que fem és buscar solucions basades en la natura; seleccionem dels boscos els millors arbres, que s'adapten millor i són més resistents a plagues i malalties", explica la directora general de Boscos i Gestió del Medi. "I un cop aquí, allò que fem és fer-los créixer i els aprofitem per crear-ne de nous", hi afegeix Sanitjas.
Amb empelts
En el cas del pi pinyer, el centre de Sant Feliu de Buixalleu té un bosc on n'hi creixen 72 que s'han portat d'arreu de Catalunya. El cap d'àrea de Recursos Genètics Forestals de l'empresa pública, Miquel Segarra, explica que se n'agafen les pues i aquestes s'empelten al damunt d'exemplars que tan sols tenen un any i que creixen a l'hivernacle del centre.
"D'aquesta manera, aconseguim transportar la genètica d'aquell arbre que hem seleccionat als altres", diu Segarra. Aquí, la investigació ja ha donat els seus fruits. Perquè com concreta el cap d'àrea, aquests nous pins triguen tan sols tres anys a produir pinyes (quan, de mitjana, cal esperar-ne entre quinze i vint perquè això passi). "A més, aconseguim augmentar-ne significativament la producció, perquè fan fins a deu vegades més pinyons que la resta", subratlla el cap d'àrea.
A Catalunya, el pi pinyer ocupa unes 36.000 hectàrees i, sobretot, se l'associa a la producció de pinyons. "D'aquí que ens centrem a millorar-la, perquè al nostre país el pinyó té un gran potencial i és un producte molt preuat; per exemple, per als panellets", concreta la directora general.
Paràsit de l'Amèrica del Nord
En paral·lel, Forestal Catalana també participa en un assaig liderat per investigadors italians de la Universitat de Tucsia per fer més resistent el pi pinyer al paràsit caparreta tortuga (també anomenat Toumeyella parvicornis). Des dels diferents centres de Forestal Catalana s'han aportat pinyons procedents d'arbres representatius de tot el litoral de país.
Aquest paràsit invasor, que és originari de l'Amèrica del Nord, s'està expandint a conseqüència del canvi climàtic. A Europa ja ha matat milers d'exemplars de pi (inclosa la ciutat de Roma, on aquest arbre és un dels seus símbols més identitaris). Acció Climàtica creu que és tan sols qüestió de temps que la plaga arribi també a Catalunya; i d'aquí, la necessitat de trobar exemplars resistents que la combatin.
Estralls a Europa
En el cas del freixe, l'arbre de ribera més abundant a Catalunya, els programes que es fan des del centre de Sant Feliu de Buixalleu se centren a fer-los resistents a un fong que està causant estralls a Europa (sobretot, al centre del continent). Se'l coneix amb el nom de xalara (Hymenoscyphus fraxineus) i quan infecta els arbres, els acaba assecant i matant.
El paràsit ja s'ha detectat en llocs d'Espanya i, com explica Segarra, ja està afectant arbres a l'altra banda de la frontera amb França. Per això, des dels centres que Forestal Catalana té a la Selva i al Pallars Jussà, s'investiga per trobar freixes tant de fulla petita com de fulla ampla que puguin ser resistents a aquesta plaga (per evitar que, si desapareixen, en quedin afectats els ecosistemes de boscos de ribera).
Miquel Segarra explica que ja porten vuit anys investigant nous freixes que resisteixin la plaga, "seleccionant-ne els millors individus del Pirineu i de casa nostra". I que, d'entrada, tot i que encara queden anys de feina, els primers resultats ja comencen a aportar "resultats esperançadors" perquè els arbres puguin ser més tolerants al fong.
A Catalunya, a més del Centre de Recursos Genètics Forestal de Sant Feliu de Buixalleu, Forestal Catalana també en té a Tremp (Pallars Jussà), a la Pobla de Lillet (Berguedà), a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i a Constantí (Tarragonès). En total, ocupen una superfície que suma més de 25 hectàrees.
