Els quatre investigats per la protesta contra Felip V a Caldes neguen desobeir ni posar en perill el trànsit

La defensa reclama que s'arxivi el cas

Els quatre investigats per la protesta contra el rei Felip VI a Caldes de Malavella (Selva) el juliol de l'any passat han negat que desobeïssin les ordres de cap agent dels Mossos d'Esquadra ni que posessin el perill el trànsit.

Els fets es remunten al 5 de juliol de l'any passat durant l'última visita de Felip VI a les comarques gironines. Aquell dia, el monarca i la princesa Elionor van presidir l'entrega dels premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi), que es van celebrar a l'hotel Camiral.

Per protestar contra la presència del rei, unes 300 persones es van concentrar a l'entrada de Caldes -a uns 4 quilòmetres de l'hotel- perquè a la zona hi havia un fort dispositiu de seguretat. Des d'aquí, els manifestants es van dividir; uns van continuar per la carretera i els altres van anar camp a través.

Dins aquest darrer grup hi havia els quatre activistes que, després de travessar l'autovia A-2, van aconseguir saltar la tanca del resort de luxe. Els mossos els van interceptar poc després, quan encara es trobaven lluny de l'hotel on s'entregaven els premis. La policia els va denunciar pels delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit (perquè van travessar l'autovia).

El jutjat de Santa Coloma de Farners els ha citat a declarar aquest dimecres com a investigats per aquests delictes. El seu advocat Miquel Toll ha explicat que tots quatre han declarat que en cap cas van desobeir els policies i que tampoc van posar en perill la seguretat del trànsit. Entre altres coses perquè, segons diuen, la policia ja havia tallat la circulació en aquest tram.

Toll assegura que tot plegat ha quedat "provat" no només amb les declaracions dels activistes sinó també amb les dels agents, que "han dit que no hi va haver resistència ni violència i que van tenir una actitud totalment pacífica". En aquest sentit, Toll creu que els fets s'emmarquen en el dret de manifestació i protesta i demanarà que s'arxivi la causa.

Tot i això, si no s'acaba arxivant, s'acolliran a la llei d'amnistia perquè, al seu entendre, "els actes investigats hi entrarien".

Amb tot, l'advocat diu que els "preocupa" que sempre que la casa reial visita Catalunya o les comarques gironines "hi hagi detencions o investigats". "Creiem que s'actua amb un excés de zel i que el que hauria de fer Interior és garantir el dret de protesta", assegura Toll.

Acte de suport

Els investigats han rebut el suport de desenes de persones que s'han acostat a l'acte organitzat per la Coordinadora Antimonàrquica. A l'acte, hi ha participat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. Feliu ha dit que els fets són una mostra més de la "gran repressió" que hi ha a Catalunya per "salvaguardar la figura del rei, que simbolitza la unitat d'Espanya". "Entenem que aquesta repressió és encara més intensa quan hi ha el rei per demostrar que no hi ha cap concessió i que la unitat d'Espanya està al centre de l'ordenament jurídic, com va dir Lesmes", insisteix.

Durant l'acte, també hi han intervingut els activistes, representants d'Òmnium, d'Alerta Solidària i els mateixos implicats que han agraït les mostres de suport. També hi havia de participar l'expresident Quim Torra, que a última hora ha excusat la seva presència però, a través d'un escrit, ha donat suport als investigats.

La concentració de suport s'ha tancat amb la crema d'algunes fotografies de la princesa Elionor, algunes interpretacions musicals reivindicatives i Els Segadors.