L'Escola Oficial d'Idiomes de Girona celebra aquest 2024 el seu quarantè aniversari. Durant tot el curs acadèmic s'estan portant a terme diferents activitats, com la recollida de records de l'alumnat, realització de vídeos commemoratius i altres accions de memòria i celebració.
Entre tots els esdeveniments que s'han programat en destaca l'acte institucional que es portarà a terme al mateix centre demà al matí, amb la participació del Cor Geriona i la presència de nombroses autoritats, amb una ponència del catedràtic Ignacio Morgado, titulada "El veritable poder del llenguatge, més enllà de la comunicació".
L'Escola Oficial d’Idiomes de Girona es va inaugurar el setembre de 1983 per iniciativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És un centre públic, no universitari de règim especial, d’ensenyament d’idiomes moderns que imparteix els ensenyaments especialitzats regulats per la Llei orgànica d’educació (LOE). Va ser la segona EOI creada a Catalunya després del centre de Drassanes de Barcelona. Té dos centres públics delegats, a Palafrugell i Santa Coloma de Farners, on s’imparteix anglès.
Al llarg dels anys han passat pel centre fins a 300 professors. Des de la seva fundació hi han passat més de 45.000 alumnes, i en aquest curs escolar es comptabilitza alumnat de més de 60 nacionalitats.
Inicialment, l'escola no estava ubicada on és ara, al carrer Josep Viader Moliner, sinó que va començar el primer curs en un pis de l'avinguda Jaume I, i posteriorment a la Casa de Cultura, sempre a la ciutat de Girona.
Actualment s'hi poden estudiar vuit idiomes. Els primers quatre van ser alemany, anglès, francès i italià, i posteriorment es va incorporar rus, català, espanyol i àrab. Com a fet curiós, al jardí del centre hi ha plantats vuit arbres i cadascun representa un idioma. L'escola disposa d'una biblioteca molt activa que ha rebut tres segells de bones pràctiques del Departament d’Educació.
Entre les curiositats "històriques" que hi ha hagut aquests quaranta anys, n’hi ha moltes de caràcter tecnològic. Per exemple, després dels anys es veu la importància i el salt endavant que va suposar, al seu dia, la col·locació d'antenes parabòliques, pel fet que es podia disposar de material audiovisual autèntic de cada idioma estudiat.
També es mira amb una certa simpatia quan es gravaven desenes d'hores de programes de TV en cintes de vídeo per extreure'n fragments de pocs minuts per construir-ne posteriorment els exàmens. El centre també ha estat testimoni d’altres innovacions tecnològiques com els projectors de transparències, les pantalles digitals, o la revolució que ha suposat internet, el món virtual i la intel·ligència artificial.
Mirant al passat apareixen situacions avui impensables, com el fet de realitzar les inscripcions a mà o amb màquina d'escriure, o el fet que abans de disposar de sistema de preinscripció s'assignava la plaça a qui arribava primer, i això provocava cues al davant de l'escola la vigília, tot fent que molta gent dormís al carrer.
També, inicialment els exàmens es feien a Barcelona, i l'alta demanda va ser un dels motius per impulsar una EOI a Girona.
L’escola ha tingut sempre una clara vocació i projecció internacional. Innovacions pedagògiques, una voluntat constant de millora i una aposta per la qualitat en el servei públic defineixen avui el present d’aquest centre.
L’EOI Girona mira cap al futur amb optimisme preparat per continuar sent un centre de referència a la ciutat i per adaptar-se als nous reptes i demandes de la societat, amb el compromís d’encomanar la passió pels idiomes i oferir una formació pública de qualitat.
